Orfeó l'Eco de Catalunya


		Trajectòria de l'Eco
		''L’Orfeó l’Eco de Catalunya ha estat sempre una entitat bolcada a Sant Andreu, a Catalunya i a la seva gent, i així ho demostra tota la documentació de la que actualment es disposa, que no és tota la que hauria de ser. Cal tenir en compte que aquesta història està incompleta ja que hi ha molta informació o que s’ha perdut amb els anys, o que s’ha destruït o que està encara a l’arxiu de Salamanca, a l’espera de ser retornada als seus propietaris. Així dons, us presentem un recull de les dates que més han marcat al nostre Orfeó i a la nostra vida.'' Angel Puig i Jaume Seda, Publicació Finestrelles
	17 de Novembre de 1899: Fundació de l’Orfeó l’Eco de Catalunya com a excisió de la Sociedad Coral la Paz y la Esperanza. Comptava aleshores amb vint-i-nou cantaires (tot homes) i es va fer el primer concert el dia 7 d’Octubre, abans de que es legalitzés com a societat. 20 d’Octubre del 1901: Estrena l’Eco Sagrat, la música de la qual la va posar el mestre Josep Mª Comella i la lletra el poeta del poble, Ignasi Iglésias i Pujades. 19 de Juliol de 1903: Es fa el primer concert dedicat als socis protectors, començant així una tradició que s’ha estès fins a l’actualitat. 1903: S’engega la secció de nois com a iniciativa pedagògica per poder preparar als que, en un futur seran els nous cantaires de l’orfeó. 23 de juny de 1907: l’Eco estrena la seva primera senyera. 1908: A partir d’aquest any, es comença a integrar la presència femenina a l’Orfeó. 22 de Novembre: L’Eco fa el seu primer concent com a Orfeó al Palau de la Música Catalana,amb una participació de 95 orfeonistes. 1910: Es crea la secció de Sardanes i Danses Populars, impulsada per Joaquim Puigmal. Finals de 1916: Donada la gran crisi econòmica i social en la que es trobaven els cantaires i la ciutat sencera, l’Orfeó quasi va desaparèixer com a entitat. 1918: Es crea la Germanor dels Orfeons de Catalunya, el primer moviment associatiu del cant coral en l’àmbit de Catalunya, inspirat pel mestre Lluis Millet. 1922: Es modifiquen els estatuts de l’entitat. 4 d’Octubre de 1923: El General Primo de Rivera, després del seu cop d’estat, va manar clausurar totes les entitats catanalistes, entre elles, l’Orfeó, que va tenir que deixar les activitats que es feien. 1924: L’Eco celebra els seus 25 anys i ho fa amb gran solemnitat. El tancament de l’entitat l’any anterior no va ser perllongat i es van poder fer les celebracions pensades per aquest acte. 9 de Març: S’inaugura la Parròquia de Sant Pacià. En aquesta parròquia hi ha treballat grans figures com en Joan Torras i un Antoni Gaudí en la seva etapa inicial. 15 de Juny: Dia en que es beneí la nova senyera de l’Orfeó que a dia d’avui encara encapçala els actes més important de l’entitat. 16 de juny de 1925: El governador civil de Barcelona autoritza a l’Eco a fer ús d’una ensenya consistent en una lira amb l’escut de Catalunya, la qual cosa crida molt l’atenció si tenim en compte que una setmana després l’Orfeó Català va ser clausurat. 1928: L’Eco té per fi un estatge estable durant força temps, situat als números 19-21 del carrer Ramón Batlle. Gràcies a això, es creen diversos grups i noves formacions: teatre, lírica i sardanes, Conservatori Musical l’Eco de Catalunya (1930), Grup d’excursionismes (1931). L’11 d’Octubre de 1928 l’Orfeó canta en l’enterrament d’Ignasi Iglesias. 1929: L’Eco participa en els actes d’inauguració de l’Exposició Internacional de Catalunya. 1935: Guanya el primer premi del Concurs de Caramelles que se celebra al Palau de les Belles Arts de Barcelona. El període de la Guerra Civil és un gran moment de dolor. Hi ha constància que alguns cantaires van haver d’anar al front i no en van tornar. Poques són les referències a actuacions en aquesta època, la qual cosa ens fa pensar que pràcticament no van haver-hi actuacions. Desembre de 1936: Tot i la situació de guerra, l’Eco va cantar l’oratori la nit de Nadal, del mestre Lamote de Grignon al Gran Teatre del Liceu. 1938: Mort d’en Josep Mª Comella, el mestre director des de la seva fundació i que no va deixar d’estar en actiu fins gairebé a l’últim moment. En aquesta època tant difícil per a l’entitat i pel país sencer, des de la clandestinitat i amb un evident sentit de patriotisme, molta gent lluita per salvar els records, la documentació i la història de l’Eco. Tot i el gran esforç de la gent de l’Eco, no es pot evitar que una gran part de la documentació històrica de la nostra entitat fos confiscada i desaparegués. Cal dir que algunes persones, posant en risc les seves pròpies vides van amagar a casa seva objectes i documents de l’Orfeó, entre ells, les senyeres, partitures originals, trofeus i llibres de registre (que en aquell moment era una llista que condemnava a presó o a mort a tot aquell que hi figurés). 1939: Tot just acabada la Guerra Civil, l’organització franquista Educación y Descanso incauta l’estatge del carrer Ramón Batlle a l’Orfeó. Cal destacar que en aquell moment, l’Eco de Catalunya es va veure a canviar el nom pel de Eco Andresense i només van actuar els homes. 1940: Molts homes de l’Eco tornen del front i s’ajunten de nou per intentar reorganitzar l’entitat. Hi ha gent que assegura que, durant aquesta època els concerts i les trobades que s’organitzaven es feien gairebé de forma clandestina. 1943: L’Orfeó participa en un concurs de caramelles que es fa a la Plaça Sant Jaume de Barcelona en la que l’Eco obté el primer premi i la copa Excelentísimo Governador de la Província. Tot i la censura, moltes de les peces musicals es canten en Català, fet que provoca moltíssimes crides d’atenció per part de les autoritats franquistes. 1949: Tot i ser el cinquantè aniversari de l’Órfeó, ho existeix documentació històrica que comenti cap celebració ni acte especial. No es sap exactament el que va passar però es creu que, a més dels moments difícils d’un Orfeó que s’havia vist obligat a convertir-se en un “coro de la Obra Social Educación y Descanso”, tampoc no es van voler guardar gaires records d’aquesta pertinença. Això ho evidencien les intenses accions i les converses amb les autoritats de l’època que tingueren el resultat positiu de recuperar el nom de l’entitat: l’Eco de Catalunya. A més, s’aconsegueix tornar a fer ús públic de la senyera que s’emprava abans de l’acabament de la Guerra Civil. 1950: S’inicia una llarga etapa en la direcció de l’Eco de Catalunya: la d’en Salvador Puga i Espuña. 1951: Es crea una orquestra amb instruments de corda, en aquest cas sota la direcció del mestre Joan Roca. 1957: Educación y Descanso, sense previ avís, tanca les portes de l’antic estatge al carrer Ramon Batlle. En 48 hores s’ha de trobar un nou espai on ubicar-se. Finalment, aniran als locals del Círculo Cultural Español, conegut pels andreuencs com “Els Catalanistes”. Neix La Penya del Burret formada per persones aficionades a aquest joc de taula. La seva real (i amagada) intenció era la de conservar els ideals catalanistes i musicals de la gent de l’Orfeó i, així, poder atreure a gent jove que volgués renovar l’Eco. 1963: Es compra i s’estrena un orgue electrònic que renova considerablement els instruments musicals de què disposava l’entitat. S’aconsegueix gràcies al suport econòmic de Sant Andreu: cantaires, socis protectors i moltes entitats andreuenques van contribuir a la campanya “pro orgue electrònic”. Cal esmentar tres persones sense les quals difícilment s’hauria pogut assolir aquest objectiu: Josep Maurí, Tomàs Fàbregas i Enric Nogués. 1968: A finals d’aquest any, es va editar de manera periòdica un butlletí informatiu, en un format nou a l’anterior. 1969: L’Eco participa en la constitució del Secretariat d’Orfeons de Catalunya (SOC), a la seu d’Òmnium Cultural. 11 de Juny de 1972: Es fa un concert d’homenatge a Ramon Tió i a en Francesc Pons. 24 de Juny de 1973: Es presenta la Coral Plançons, que va substituir a la secció infantil i que va ser dirigida per Anna Maria Ilari. 1974: L’Eco celebra el seu 75è aniversari. El 30 de Juny va tenir lloc el Concert Commemoratiu amb l’actuació de l’Eco i de la Coral Plançons, on s’interpreta per primera vegada l’Amén del Messies de Haendel; i el 30 de Novembre coincidint amb la Festa Major de Sant Andreu es va lliurar a l’Eco la Placa al Mèrit de Sant Andreu. 20 de Novembre del 1975: Mort del general Franco i inici d’una nova època pel país i per l’Eco. 10 d’Octubre de 1976: L’Eco canta en un acte d’homenatge a Ignasi Iglésias, per primera vegada des de l’arribada de la democràcia, els Segadors. 23 d’Octubre de 1977: Arriba a la presidència de la Generalitat de Catalunya en Josep Tarradellas i Joan. Per aquest motiu, es reuneixen dirersos Orfeons i Colars (entre ells l’Eco de Catalunya) per cantar-li Els Segadors. 18 de Gener de 1981: Es fa el lliurament de l’ensenya d’Or al Molt Honorable President de la Generalitat, Josep Tarradellas durant la seva visita als Catalanistes. Novembre de 1983: L’Eco participa per primera vegada en el Cercavila de Festa Major de Sant Andreu, presidida per la seva senyera. 1987: Es fa un acte de Recordança a en Ramon Balcells, persona molt entregada a l’entitat. 1988: L’Eco fa un concert al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. 1989: Es celebra el 90è aniversari de l’Eco. Entre els actes de celebració cal destacar l’estrena d’una òpera creada per en Salvador Puga i preparada per a que la cantí l’Eco: l’Orfeó. L’Eco organitza a la Parròquia de Sant Pacià la primera trobada del d’orfeons i corals. Aquest mateix any, li és entregada a l’Orfeó la Creu de Sant Andreu a mans del Regidor del Districte Germà Vidal, en reconeixement de la tasca feta al llarg de l’existència de l’Eco. 26 de Maig de 1990: Té lloc la Primera Trobada de Cant Coral del Districte de Sant Andreu, que se celebra al Sant Andreu teatre (SAT!), en motiu de la seva inauguració. 19 de Gener de 1992: L’Orfeó participa a la trobada Catalunya Canta celebrada al Palau Sant Jordi de Barcelona. 1994: Es comencen a redactar els nous estatuts de l’Orfeó, aprovats el 26 de Gener del 1995, el que permet que l’entitat torni a tenir personalitat jurídica pròpia. Octubre è l’Orfeó s’instal·la en el que és actualment el seu estatge: l’Ateneu Obrer de Sant Andreu. 1995: En el mateix any, tornen a posar-se en funcionament la Coral Plançons (infantil) i la Coral Arrels (juvenil). El 23 de Desembre del mateix any, es fa una lectura, acompanyada de cançons nadalenques del Poema de Nadal d’en Josep Mª de Sagarra. L’orfeó no va actuar sol, ja que recitaven el poema en Jaume Duran i la Montserrat Puga, acompanyats de la Núria Duran, la Neus Comella i l’Elisenda Mas. 1997: Es posa en funcionament el Taller de Música Josep Mª Comella. 18 d’Abril: Es fa un concert en memòria del mestre Oriol Martorell, presentat per en Salvador Alsius i en presència de la seva vídua i d’un gran nombre dels seus familiars. 19, 20 i 21 de Juny de 1998: L’Eco participa en la primera Mostra d’Entitats del districte, des d’on se li encarrega organitzar una trobada de Cant Coral. Al Nadal, l’Orfeó participa en la celebració del centenari del Futbol Club Barcelona, al Palau Blau-Grana. 1999: Es celebra el Centenari de la creació de l’Orfeó l’Eco de Catalunya. Per celebrar-ho es concreten diversos concerts, entre ells destaca el concent inaugural del centenari amb la interpretació de la Gal•lia de Gounod i la Missa en G de Schubert. El 5 de Juny, l’Eco assisteix a la trobada d’Entitats Corals amb motiu el 40è aniversari de l’Orfeó de les Corts, que es fa a l’auditori Winterthur de Barcelona. Al Maig, es fa un canvi en la Junta Directiva de l’Eco, dins d’un marc de polèmica i davant el perill d’excisió de l’entitat. Veient quin era el context en que es trobava, es decideix fer eleccions, en les que surt guanyadora la candidatura encapçalada per Àngel Puig, que esdevé el nou President. Es comença a veure un canvi quan es decideix fer una exposició a l’ateneu sobre la història de l’Eco a través de document, fotografies, objectes i trofeus. També es produeix un canvi en la direcció musical de l’entitat: en Miquel Àngel Àrias agafa el càrrec al Setembre de l’any del centenari. Al desembre es fa el concert de Cloenda del Centenari que acaba amb una trobada de tots els excantaires i integrants de l’Orfeó. 9 d’Abril del 2000: Es participa en l’acte central de Commemoració i de Cloenda de l’Any Clavé/150 anys de Cant Coral. L’Acte es realitza al Palau Sant Jordi de Barcelona i, cal destacar que, a l’audiovisual que es passa, s’anomena als dos orfeons més antics i encara en actiu de Catalunya: l’Orfeó Català i l’Orfeó l’Eco de Catalunya. 2005: Assumeix la presidència de l’Orfeó l’Eco de Catalunya una dona: Rosa Mª Altayó, que encara ara encapçala la nostra entitat. 2009: Aprofitant la commemoració dels 110 anys de l'Eco i dins d'un marc de profunda renovació tecnològica, l'Orfeó l'Eco de Catalunya estrena pàgina web i blog amb la finalitat de donar a conèixer la seva llarga trajectòria a Catalunya i al món. Actualment, l’Orfeó celebra amb moltíssima il•lusió, el 110 aniversari de la seva fundació amb molta empenta i grans projectes de futur.

info@ecodecatalunya.cat | Telèfon 610 891 371 | Carrer Abat Odó 71, Barcelona